Últimos temas
Un astrònom català descobreix un asteroide perillós
Pàgina 1 de 1
Un astrònom català descobreix un asteroide perillós
Invitat 27/09/09, 04:37 am
26/9/2009 CIÈNCIA
El 2009 ST19 és l’objecte de mida gran que més s’aproxima a la Terra des del 1937
La roca, que fa un quilòmetre, s’hi tornarà a acostar d’aquí tres anys i mig
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
El 13 de setembre passat, l’astrònom Josep Maria Bosch va detectar des del seu observatori a Santa Maria de Montmagastrell, a Tàrrega (Urgell), un asteroide mai vist que, després de les pertinents verificacions internacionals, ha resultat ser l’objecte rocós de mida perillosa (un quilòmetre o més de llarg) que passa més a prop de la Terra des del 1937. El Planet Minor Center (PMC) de la Universitat de Harvard, l’organisme internacional que cataloga cometes i planetoides, l’ha batejat tècnicament com 2009 ST19. «Posar-li un nom definitiu és bonic, però per a això han de transcórrer uns anys», assumeix Bosch.
L’asteroide va passar aquell dia a 645.000 quilòmetres de la Terra (la Lluna és a 300.000), una distància que sembla immensa però que en termes astronòmics és una minúcia. «Actualment té una òrbita bastant paral·lela a la nostra, i per això encara es podrà veure tres o quatre setmanes més», afegeix. D’aquí tres anys i mig es tornarà a encreuar amb l’òrbita terrestre. «Encara que és qüestió de decimals, els càlculs de trajectòria indiquen que no xocarà», prossegueix tranquil·litzador.
BUSCAR UN PARDAL I... / L’observació va ser un cop de sort. Bosch estava analitzant la trajectòria d’un cometa quan, de sobte, el cos observat va desaparèixer de la visió. L’havia perdut inexplicablement. Va tancar la cúpula de l’observatori i, contrariat, es va embarcar en l’ordinador per revisar les imatges.
No el trobava... fins que va aparèixer un senyal diferent. Semblava una estrella que es desplaçava, però aviat va tenir clar que es tractava d’un asteroide, cossos rocosos que giren al voltant del Sol en una òrbita diferent de la de la Terra. «Buscava un pardal i vaig trobar una cigonya». L’objecte combinava una trajectòria perillosa, que s’encreua amb la terrestre, i una mida molt respectable, aproximadament un quilòmetre de llarg. Els diuen Apol·los en argot astronòmic.
Bosch va contactar amb el PMC i aviat es va confirmar que l’objecte era un Apol·lo. No obstant, li va passar el mateix que al cometa: en nits posteriors va desaparèixer. «Era tan a prop que el JPL de la NASA va arribar a considerar que havia caigut sobre l’oceà Pacífic», insisteix. Amb posterioritat, el Linear (Nou Mèxic) i altres telescopis van reconfirmar la troballa.
Bosch, professor de literatura catalana en un institut de Tàrrega, treballa actualment al Centre d’Observació de l’Univers, a Àger (Noguera). És un astrònom aficionat perquè fa les observacions amb els seus propis mitjans, però l’adjectiu li queda realment petit: equipat amb un telescopi de 31 centímetres, Bosch col·labora amb la NASA i fa observacions a l’abast de molt pocs. Els dies clars a penes dorm.
Encara que aquest professor viu a Tàrrega, va instal·lar el seu observatori als anys 90 al nucli de Santa Maria de Montmagastrell. «Vaig buscar un lloc pròxim i que fos petit (60 habitants) amb poca contaminació lumínica». argumenta. Aquest any, a més a més, han millorat la il·luminació nocturna. «Si és necessari, la redueixen fins i tot perquè jo i el meu col·lega Joan Guarro, també astrònom, treballem millor», diu encantat.
El 2009 ST19 és l’objecte de mida gran que més s’aproxima a la Terra des del 1937
La roca, que fa un quilòmetre, s’hi tornarà a acostar d’aquí tres anys i mig
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
El 13 de setembre passat, l’astrònom Josep Maria Bosch va detectar des del seu observatori a Santa Maria de Montmagastrell, a Tàrrega (Urgell), un asteroide mai vist que, després de les pertinents verificacions internacionals, ha resultat ser l’objecte rocós de mida perillosa (un quilòmetre o més de llarg) que passa més a prop de la Terra des del 1937. El Planet Minor Center (PMC) de la Universitat de Harvard, l’organisme internacional que cataloga cometes i planetoides, l’ha batejat tècnicament com 2009 ST19. «Posar-li un nom definitiu és bonic, però per a això han de transcórrer uns anys», assumeix Bosch.
L’asteroide va passar aquell dia a 645.000 quilòmetres de la Terra (la Lluna és a 300.000), una distància que sembla immensa però que en termes astronòmics és una minúcia. «Actualment té una òrbita bastant paral·lela a la nostra, i per això encara es podrà veure tres o quatre setmanes més», afegeix. D’aquí tres anys i mig es tornarà a encreuar amb l’òrbita terrestre. «Encara que és qüestió de decimals, els càlculs de trajectòria indiquen que no xocarà», prossegueix tranquil·litzador.
BUSCAR UN PARDAL I... / L’observació va ser un cop de sort. Bosch estava analitzant la trajectòria d’un cometa quan, de sobte, el cos observat va desaparèixer de la visió. L’havia perdut inexplicablement. Va tancar la cúpula de l’observatori i, contrariat, es va embarcar en l’ordinador per revisar les imatges.
No el trobava... fins que va aparèixer un senyal diferent. Semblava una estrella que es desplaçava, però aviat va tenir clar que es tractava d’un asteroide, cossos rocosos que giren al voltant del Sol en una òrbita diferent de la de la Terra. «Buscava un pardal i vaig trobar una cigonya». L’objecte combinava una trajectòria perillosa, que s’encreua amb la terrestre, i una mida molt respectable, aproximadament un quilòmetre de llarg. Els diuen Apol·los en argot astronòmic.
Bosch va contactar amb el PMC i aviat es va confirmar que l’objecte era un Apol·lo. No obstant, li va passar el mateix que al cometa: en nits posteriors va desaparèixer. «Era tan a prop que el JPL de la NASA va arribar a considerar que havia caigut sobre l’oceà Pacífic», insisteix. Amb posterioritat, el Linear (Nou Mèxic) i altres telescopis van reconfirmar la troballa.
Bosch, professor de literatura catalana en un institut de Tàrrega, treballa actualment al Centre d’Observació de l’Univers, a Àger (Noguera). És un astrònom aficionat perquè fa les observacions amb els seus propis mitjans, però l’adjectiu li queda realment petit: equipat amb un telescopi de 31 centímetres, Bosch col·labora amb la NASA i fa observacions a l’abast de molt pocs. Els dies clars a penes dorm.
Encara que aquest professor viu a Tàrrega, va instal·lar el seu observatori als anys 90 al nucli de Santa Maria de Montmagastrell. «Vaig buscar un lloc pròxim i que fos petit (60 habitants) amb poca contaminació lumínica». argumenta. Aquest any, a més a més, han millorat la il·luminació nocturna. «Si és necessari, la redueixen fins i tot perquè jo i el meu col·lega Joan Guarro, també astrònom, treballem millor», diu encantat.
Invitat- Invitat
Temas similares» Un nou virus molt perillós.
» L´asteroide, mes proper de la Terra.
» Amenaza asteroide: cómo prepararse ante el impacto
» El català de TV3
» Què podem fer pel català ?
» L´asteroide, mes proper de la Terra.
» Amenaza asteroide: cómo prepararse ante el impacto
» El català de TV3
» Què podem fer pel català ?
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja